A l’imaginari clàssic montserratí hi ha una sèrie de rutes que conformen una mena de camí cap al cum laude de l’escalada de finura: l’Aresta Brucs de la Vespa, la Cerdà de la Bessona Inferior, l’Aresta Arcarons i per descomptat la Sorolla del Dit. Ni molt menys són les vies més difícils del Massís però sí que…
A recer de les mirades curioses l’Aresta Nord del Dit cedeix tot el protagonisme al seu vessant de migdia. No obstant l’ombrívola cara Nord posseeix una de les quimeres Montserratines per dret propi. La Pany és un itinerari absolutament sensacional, obert amb mestria avui en dia encara la podem repetir pràcticament com si féssim una…
La Mingo Arenas-Sorolla de la Magdalena Superior és més coneguda com la Canaletes pel tram de la tercera tirada on s’ha de travessar un característic sistema de fissures fins enfilar-ne la darrera, que mena recte amunt a la quarta reunió. Es tractava d’una via de prestigi, oberta per dos dels escaladors més destacats de l’època,…
Quan des del cim del Montgròs ens delectem amb les vistes que s’obren a ponent, de seguida se’ns presenta l’arrogant vessant est del Cilindre, no obstant les mirades més enfiladisses tampoc poden perdre detall del suculent mantell petri de la cara est de la Miranda del Cilindre. I es per aquest pany per on s’enfila…
D‘entre totes les roques i agulles de Montserrat el Cigronet pertany al grup de les modestes. No obstant, potser degut a la seva ubicació, just al costat del Camí de Sant Jeroni o potser per les seves formes capricioses, no passa desapercebut a les ànimes enfiladisses que de ben segur tindran un moment transcendent al…
Malgrat l’inevitable discontinuïtat de la paret, la del Xavi pot presumir de ser una de les rutes més mantingudes en V+ del sector, amb un darrer llarg de traca i mocador. Llarga i variada hi trobarem alguna tirada cutre altrament indefugible sabent on som. Un joc de friends serà suficient per afrontar aquesta ascensió, recomanable…
La dels Senzills és segurament una de les vies més repetides de la matxucada Paret del Devessó. Amb un traçat força engrescador, aprofita àvidament el calcari de primera qualitat que ofereix aquest singular frontis. Totalment equipada, hi trobarem una escalada ràpida, amb passatges interessants a totes les tirades. Sens dubte una opció recomanable quan no…
Com la majoria de monòlits de la regió d’Agulles la del Capdamunt té la seva respectiva Aresta Brucs, oberta també com la majoria, per en Joan Cerdà i companyia. Es tracta d’una escalada breu, però no per això mancada de bellesa, amb una segona tirada curta però bonica. És perfecta per encadenar-la amb altres Arestes…
Via assequible, la Urquiza-Olmo és un recorregut que ressegueix unes plaques de roca de qualitat que van perdent empenta a mida que guanyen alçada. Completament equipada amb parabolts és a més a més la ruta normal de baixada de les vies que acaben al cim de la Roca Gris. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament…
Via bàsicament de fissures, la Little Bighorn és una proposta força interessant. Amb un tercer llarg contundent per vertical i mantingut, hi trobarem un rocam excel·lent, a excepció feta de la segona tirada, pur tràmit. La via es troba força equipada, tot i que emplaçarem alguna peça. Si sortim per la darrera tirada de la…
Just a la dreta de la bonica Crispín trobem la també molt recomanable Didgeridoo. Totalment equipada i amb roca de primera, hi trobarem una escalada força similar a a la seva veïna, on hi destaca el mur final, de traca i mocador. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament Joan Nubiola de la Vinya Nova. Des…
La Paret del Pont esdevé un bon recurs per quan vulguem una matinal a l’ombra. Amb una aproximació relativament curta, un bon grapat d’itineraris i el típic rocam del vessant sud, es pot combinar més d’una via abans que comenci a tocar-hi el sol. La Crispín és la darrera via abans d’arribar al característic diedre…
Via sense massa història, busca l’espai lliure donant com a resultat dos primeres tirades bastant absurdes. Després la cosa millora, amb una bonica quarta tirada. Pràcticament equipada. Aproximació: Des del refugi Lluís Estasen prenem el camí que porta cap a l’Enforcadura; al cap d’uns minuts trobarem la tartera de la Dent de Cabirols, la creuem…
Per la façana oest de la Palangana, un petit Big Wall de vertiginosa verticalitat, s’enfila l’atrevida Barrufets. Un cop escalada hom es fa creus com aquesta línia no ha esdevingut una clàssica del vessant Nord; segurament qualitat del rocam i equipament (tot i que actualment es troba pràcticament restaurada) han fet de filtre. No obstant,…
Polèmica en el seu dia i amb un restyling per part dels seus equipadors, la Cristina G. G. s’enfila encaixada entre la Easy Rider i la Fragel intentant trobar l’espai lliure vacant. Els dos primers llargs són molt bons. No obstant no podem dir el mateix de la resta, quan la lògica ens duu cap…
Si s’accepta la idiosincràsia del rocam de la cara nord monterratina la Desideratum esdevé una agradable sorpresa. Un itinerari molt més engrescador d’escalar del que pugui semblar a priori, amb unes plaques aprofitades intel·ligentment que menen a una interessant xemeneia, amb un tram final d’Ae de ben segur escalable en lliure. L’orientació nord-oest assegura ombra…
A l’esquerra de l’escut central de la Paret de Sant Jeroni trobem l’Esperó Panxing, un itinerari prou interessant que permet recórrer aquesta banda tant poc transitada. La via és força variada, amb placa, xemeneia i una mica d’artificial. Hi destaca la quarta tirada per aèria i la tercera per ser la més compromesa. La trobarem…
La TIM de Sant Jeroni és una xemeneia descomunal, la més llarga de Montserrat i alhora una escalada de categoria es miri com es miri. Plantar-se al peu de via comporta sentir-nos inevitablement petits mentre observem la pregona escletxa que s’enfila fins el cim de Sant Jeroni amb una verticalitat intimidant. Endinsar-s’hi és però, una…
Diables aclapara, potser per la geometria d’una geologia d’equilibris impossibles, potser pels desafiants extraploms de tonalitats ataronjades o per l’estranya sensació de calma que envaeix quan et trobes penjat al vell mig de la paret. Sigui com sigui petjar el cim del Serrat de les Onze després d’escalar qualsevol de les vies que hi menen…
La Directa Americana cerca el camí per enfilar-se al capdamunt de l’Esperó del Dru (res a veure amb el seu homònim Alpí). Ho fa aprofitant unes plaques en general verticals i de gran qualitat. De caire esportiu, hi trobem un sostre a la tercera tirada que es va equipar amb preses artificials, fruit d’una manera…
L‘Alta Tensión és una interessant proposta per acabar d’arrodonir una jornada d’escalada a la zona del Càmping. Totalment equipada, aprofita amb avarícia les possibilitats del pany de paret per on s’enfila. Una primera tirada per un diedre ens mena sota un gran sostre on tocarà fer un fotogènic flanqueig amb el Monestir de teló de…
La Pérez-Vergés no conta amb el pedigrí de les grans vies del vessant nord, no obstant és un itinerari de gran bellesa, on podrem gaudir de la típica escalada montserratina on el gest marca la diferència; només la superació de la berruga es fa en artificial (7b+ en lliure diuen). Totalment assegurada i encarada al…
Tres tirades del tot recomanables conformen aquesta via d’esperit esportiu. El colofó, la placa de l’Escut on tenim la verticalitat garantida del primer a l’últim metre. Anteriorment però, haurem d’haver gaudit de la sensacional planxa del segon llarg, pura delícia a base de forats i cigrons cantelluts. L’orientació est garanteix ombra a partir de les…
Més interessant del que pugui semblar a priori el Cargolet esdevé un bon complement per arrodonir el dia si escalem a la Granota. Totalment equipada, bona roca i un agradable V grau de cap a peus en són les credencials. Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir…
Al Frare Gros hi conviuen dues realitats oposades, la vertiginosa contundència del vessant nord i assolellada amabilitat del vessant sud, que alhora domina la banda de migjorn dels Alts Frares. L’Agulla fou un dels objectius inicials dels pioners, i fou Lluís Estasen qui primer petjà el cim obrint-hi la via Normal l’any 1921 i tres…
Entre tot el guirigall de vies de la Granota hi trobem aquesta petita perla. Poc repetida, amaga algun passatge força engrescador, sobretot a la part superior, quan amb dos intel·ligents flanquejos sobre el buit ens plantem al cim de l’agulla. Totalment equipada, només necessitarem cintes per poder gaudir del bon rocam que aprofita àvidament la…
Al vell mig dels Alts Frares, talment com un contrafort del Frare Gros hi trobem el conjunt de les Cristobalites, encarades al sud cercant l’escalf de la solellada vessant de migjorn. La Superior és fàcil de distingir mercès al característic diedre que parteix per la meitat el cara sud de l’agulla. D’una evidència primària, convida…
Potser per la proximitat imponent del Dit, la Fàcil passa ràpidament a un segon pla. No obstant el característic diedre que domina la cara sud de l’Agulla és massa llaminer per ser ignorat, i és l’excusa de la poc repetida Aresta Brucs, una altra delícia dels Frares Encantats. La via fa un us mínim de…